Benvinguts

Benvinguts - Psicoanàlisi i clínica

 

Aquesta és la pàgina web de Ramon Miralpeix Jubany, psicoanalista, psicòleg clínic de formació. 

 La meva activitat professional es desenvolupa en el marc de:

    •  la CLÍNICA – general a la consulta privada, i més específica a les institucions en les que dedico part de la jornada laboral-,

 

    •  la SUPERVISIÓ individual (presencial o via Skype), grupal i institucional, i

 

    • la INVESTIGACIÓ I DOCÈNCIA -fonamentalment a l'Escola de Psicoanàlisi dels fòrums del Camp Lacanià, i a les Formacions Clíniques, a Espanya, França o Itàlia- i transmissió de l'experiència clínica en conferències, jornades de treball, etcètera.
En aquest lloc hi trobareu  enllaços que us portaran a les diverses activitats professionals i interessos d'investigació en les que he participat o participo.
 
Esta es la página web de Ramon Miralpeix Jubany, psicoanalista, psicólogo clínico de formación. 
 Mi actividad profesional se desarrolla en el marco de: 
    • la CLÍNICA – general en la consulta privada, y más específica en las instituciones en las que dedico parte de la jornada laboral-,
    • la SUPERVISIÓN individual (presencial o vía Skype), grupal e institucional, y
    • la INVESTIGACIÓN Y DOCENCIA -fundamentalmente en la Escuela de Psicoanálisis de los foros del Camp Lacaniano, y en las Formaciones Clínicas, en España, Francia o Italia- y transmisión de la experiencia clínica en conferencias, jornadas de trabajo, etcétera.

 

 En este sitio encontrareis enlaces que os llevarán a las diversas actividades profesionales e intereses de investigación en los que participo o he participado.

 
 
 

CLÍNICA

 

Vaig començar a Granollers, ja fa més de 30 anys, a treballar com a psicòleg clínic i psicoanalista. A Barcelona m’hi vaig instal·lar fa uns 15 anysLa meva experiència en la clínica s'estén del treball amb nens al treball amb adults, des dels símptomes més habituals com els més complexos, 

  •  amb nens i adolescents: des del fracàs escolar d'etiologia psicoafectiva, fòbies, "trastorns" de conducta, depressions, ansietat, desordres en el son, en el menjar, en el control dels esfínters, o de l'activitat motriu (TDAH), etètera; fins a patologies més greus com l'autisme (TEA), i psicosi infantil

 

  •  amb adults: des de problemes de relació amb la parella, depressió, ansietat, trastorns obsessius i/o compulsius, somatitzacions diverses, fatiga crònica, maltractament; fins a les diverses manifestacions de la malaltia mental en les psicosis.

Per a més informació, ves a l'apartat de CLÍNICA

 

Empecé a trabajar en Granollers hace más de 30 años, y me instalé también en Barcelona hace unos 15 años. Mi experiencia en la clínica se extiende del trabajo con niños al trabajo con los adultos, desde los síntomas más habituales como los más complejos, 

  •  con niños y adolescentes: desde el fracaso escolar de etiología *psicoafectiva, fobias, "trastornos" de conducta,depresiones, ansiedad, desórdenes en el sueño, en la comida, en el control de los esfínteres, o de la actividad motriz, *etètera; hasta patologías más graves como el autismo (*TEA), y psicosis infantil

 

  •  con adultos: desde problemas de relación con la pareja, depresión, ansiedad, trastornos obses¡vos y/o compulsivos, somatizaciones diversas, fatiga crónica, maltrato; hasta las diversas manifestaciones de la enfermedad mental en las psicosis.

Para más información, ve a la pestaña de CLÍNICA

SUPERVISIÓ

 

 

La supervisió (en alguns llocs s’anomena “control”) és una pràctica clínica de màxima importància, imprescindible en els inicis de la pràctica, però de vigència permanent. Consisteix en poder treballar sobre els esculls, els punts de detenció o de dubte que trobem en la nostra pràctica, i per això cal tenir-los ben ubicats. Per aquesta funció no és suficient la pròpia reflexió sobre aquestes dificultats, donat que nosaltres mateixos formen part del que les causa,  i cal un tercer més experimentat que ens ajudi a sortir dels cul-de-sac amb què de vegades ens trobem en la direcció d’una cura. De la mateixa manera que l’anàlisi personal −l’haver fet o estar fent una psicoanàlisi− i una formació teòrica completa, la supervisió és una “condició” per a ser admès, no només com a analista en una Escola de Psicoanàlisi, sinó fins i tot com a psicoterapeuta en qualsevol associació seriosa.

Habitualment treballem en supervisió al despatx, cara a cara, però internet, a través de l’SKYPE ens dóna la possibilitat de treballar a distància sense dificultats (el meu nom a Skype és r.miralpeix). Una variant tècnica de la supervisió de casos, és la que es fa en grup: per als components de la supervisió té l'avantatge de poder escoltar altres casos i maneres de dirigir la cura, de manegar la transferència, d'interpretar i d'actuar. 

Una altra mena de supervisió és la institucional (Centres de Dia, CDIAP’s, Unitats-Médico-Educatives, USEE’s ...). En aquestes supervisions l’objectiu és més institucional, no particular d’un professional específic. En general es tracta de poder valorar on es troben els nusos conflictius entre els diversos professionals que treballen a la institució, o les dificultats per a portar a terme determinades tasques, o per sortir de situacions compromeses, per trobar els camins que menin a les possibles solucions.

 

La supervisión (en algunos lugares se denomina “control”) es una práctica clínica de máxima importancia, imprescindible en los inicios de la práctica, pero de vigencia permanente. Consiste en poder trabajar sobre los escollos, los puntos de detención o de duda que encontramos en nuestra práctica, y por eso hay que tenerlos muy ubicados. Por esta función no es suficiente la propia reflexión sobre estas dificultades, dado que nosotros mismos forman parte del que las causa, y hace falta un tercero más experimentado que nos ayude a salir de los culo-de-saco con que a veces nos encontramos en la dirección de una cura. Del mismo modo que el análisis personal −el haber hecho o estar haciendo un psicoanálisis− y una formación teórica completa, la supervisión es una “condición” para ser admitido, no sólo como analista en una Escuela de Psicoanálisis, sino incluso como psicoterapeuta en cualquier asociación seria.

Habitualmente trabajamos en supervisión al despacho, frente a frente, pero internet, a través de la SKYPE nos da la posibilidad de trabajar a distancia sin dificultades (mi nombre a Skype es r.miralpeix). Una variante técnica de esta supervisión de casos es la que se realiza en grupo: para los componentes de la supervisión tiene la ventaja de poder escuchar otros casos y maneras de dirigir la cura, de manejar la transferencia, de interpretar i de actuar.

Otro tipo de supervisión es la institucional (Centros de Día, CDIAP’s, Unidades-Médico-Educativas, USEE’s ...). En estas supervisiones el objetivo es más institucional, no particular de un profesional específico. En general se trata de poder valorar en qué se encuentran anudados los conflictos que puedan existir entre los profesionales que trabajan en la institución, o las dificultades pera llevar a término determinadas tareas,o para salir de situaciones comprometidas, para encontrar los caminos que conduzcan a posibles soluciones.

 

INVESTIGACIÓ I DOCÈNCIA

En psicoanàlisi es fa difícil, si no impossible,  sostenir la pràctica clínica sense un lligam íntim amb el treball de reflexió sobre aquesta pràctica, i aquesta reflexió està lligada als instruments teòrics dels que ens servim. Clínica i teoria es nusen en el treball d'investigació. En aquest sentit, la formació del psicoanalista és permanent i en transferència de treball permanent amb la comunitat d'analistes amb la que comparteix aquesta formació. En el meu cas, aquesta formació, reflexió i investigació la porto a terme principalment amb els meus companys de l'Escola de Psicoanàlisi dels Fòrums del Camp Lacanià, a nivell més local en el Fòrum Psicoanalític Barcelona (FPB); a nivell de l'estat espanyol, en la Federació de Fòrums del Camp Lacanià a Espanya (FFCLE); i a nivell internacional, a la Internacional dels Fòrums (IF).

La transmissió de la psicoanàlisi passa també per altres canals, com ho és la docència a les Formacions clíniques, o Col·legis Clínics del Camp Lacanià. En l'àmbit local, sóc docent de l'Associació Catalana per a la Clínica i l'Ensenyament de la Psicoanàlisi (ACCEP); o més enllà d'aquest àmbit local, participo com a docent convidat a altres Col.legis Clínics vinculats a la FFCLE (Euskadi, Madrid, València, Tarragona, Galícia...) o de França o Itàlia.

Per a més informació, ves a la pestanya d' INVESTIGACIÓ I DOCÈNCIA

 

 

En psicoanálisis se hace difícil, si no imposible, sostener la práctica clínica sin un vínculo íntimo con el trabajo de reflexión sobre esta práctica, y esta reflexión está ligada a los instrumentos teóricos de los que nos servimos. Clínica y teoría se anudan en el trabajo de investigación. En este sentido, la formación del psicoanalista es permanente y en transferencia de trabajo permanente con la comunidad de analistas con la que comparte esta formación. En mi caso, esta formación, reflexión e investigación la llevo a cabo principalmente con mis compañeros de la Escuela de Psicoanálisis de los Foros del Campo Lacaniano, a nivel más local en el Foro Psicoanalítico Barcelona (FPB); a nivel del estado español, en la Federación de Foros del Campo Lacaniano en España (FFCLE); y a nivel internacional, a la Internacional de los Foros (IF).

  

La transmisión del psicoanálisis pasa también por otros canales, como lo es la docencia en las Formaciones clínicas, o Colegios Clínicos del Campo Lacaniano. En el ámbito local, soy docente de la Asociación Catalana para la Clínica y la Enseñanza del Psicoanálisis (ACCEP); o más allá de este ámbito local, participo como docente invitado a otros Colegios Clínicos vinculados a la FFCLE (Euskadi, Madrid, Valencia, Tarragona, Galicia...) o de Francia o Italia.

Para más información, ve a la pestaña de INVESTIGACIÓN Y DOCENCIA